Postil·les a la nota anterior

Ben mirat, Sharpless tampoc no en surt gaire ben parat, a l’òpera: si bé es compadeix de Cio-cio-san i fa el possible per ella, no fa res, en canvi, per evitar el casament a part d’avisar Pinkerton… (sí, ja ho sé: si no es casen no hi ha òpera).

***

Aquest comentari dels tenors que no hi arriben m’ha fet recordar un tipus de tenor que vaig afegir a la classificació de tenors que explica el Roger Alier en un dels seus llibres —què voleu, de tant en tant convé deixar vagar el pensament sense tenir-hi res en concret: els tenors es classifiquen en lleuger, líric, spinto i dramàtic o wagnerià… i tenors curts, que són els que mai hi arriben.

6 pensaments a “Postil·les a la nota anterior

  1. Ferran

    No l’he sentit mai en directe, Esther, així que és difícil de dir què és per mi. En tot cas, és un gran tenor, líric, diria.

    Respon
  2. Lluïsa

    A mi em passa exactament el mateix que a l’Esther!!!
    Ferran, fa poc vaig veure a la Marion… te’n recordes???
    Petons
    Lluïsa

    Respon
  3. Ferran

    I tan que me’n recordo, Lluïsa! Ja t’escriuré per preguntar-te cosetes.

    A mi el Carreras no em fa aquesta impressió, Esther, qui me la fa és l’Aragall.

    Respon
  4. Esther

    L’Aragall el que té és un punt molt “histriònic”, com de diva que sempre és a punt de tenir un atac de nervis i això se li nota al cantar però té una veu molt maca.
    De totes maneres, on estigui en Luciano…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *