Sala de lectura, xxxvi: Los otros españoles. Los manuscritos de Tombuctú: andalusíes en el Níger, d’Ismael Diadié i Manuel Pimentel

Vaig començar aquest llibre amb moltes ganes i massa expectatives, i això va provocar que ja durant la lectura em sentís decebut. La història d’una col·lecció de manuscrits sortida de Toledo el segle XV, que anà a parar a l’Àfrica negra (uix, perdó, subsahariana) i que anà ampliant-se fins a convertir-se en un mite tan important com mítica era la ciutat on anà a parar, Timbuctú, era d’entrada molt interessant. Però ben aviat vaig descobrir que la història dels manuscrits i de la família que els custodià durant generacions, els Kati, només ocupava una part del pròleg i dos capítols del llibre.

Ara bé, si pel que fa als manuscrits va ser una decepció, no ho va ser per l’aspecte històric: saber quin va ser el destí dels moriscos expulsats de la península, dels quals se’n perd la pista després de l’expulsió en els llibres d’història dels nostres plans d’estudi. Aquest llibre intenta d’alguna manera —i així ho manifesta l’autor, Manuel Pimentel— rescatar de l’oblit alguns d’aquests personatges, que van tenir un paper molt important tant en l’àmbit de la cultura, com en el de la política, a les corts del monarques africans o com a virreis de ciutats tributàries d’aquests monarques, fina al segle XVIII. També dedica uns quants capítols als viatgers, exploradors i aventurers que al llarg del segle XIX es van aventurar per jungles i desert per intentar arribar a la mítica ciutat de Timbuctú.

No obstant això, un llibre de divulgació històrica que parla de llocs que no ens són familiars —o que ja han desaparegut— hauria de portar almenys un o dos mapes que ajudessin el lector a situar-se sense haver de recórrer a altres fonts, i no hauria de caure en errors de pes com confondre Isabel I d’Anglaterra amb Isabel II (cosa que, a més, reforça la impressió que vaig tenir que en aquest llibre no hi va haver la intervenció d’un corrector).

En conjunt, doncs, tot i ser un tema força interessant i molt desconegut —si més no per a mi—, va ser una lectura un pèl decebedora a causa, segurament, de les expectatives amb què l’havia començat.

Ismael Diadié; Manuel Pimentel. Los otros españoles. Los manuscritos de Tombuctú: andalusíes en el Níger. Madrid: Martínez Roca, 2004. 230 p. ISBN 84-270-3009-6.

Technorati tags: , , ,

5 pensaments a “Sala de lectura, xxxvi: Los otros españoles. Los manuscritos de Tombuctú: andalusíes en el Níger, d’Ismael Diadié i Manuel Pimentel

  1. Wimsey

    Pregunta: aquest Manuel Pimentel és l’exministre del PP que va dimitir en desacord amb la política social del partit?

    | 03.13.06 – 8:58 pm |

    Respon
  2. Ferran

    Sí, Wimsey, és el mateix. Ha escrit uns quants llibres, es veu: jo, però, només he llegit aquest.

    No, frederic: no hi ha cap mapa. De manera que si t’interessa loclaitzar els llocs, ni que sigui per tenir una idea de l’àmbit geogràfic de què parla, t’has de buscar la vida.

    | 03.14.06 – 11:31 am |

    Respon
  3. tramuntana

    Perdoneu la absencia dels ultims dias (mesos 🙁 ). El poso a la cua a veure que tal. Una de les aventatges de que et donin tant nefastes espectatives es que sempre hi acabes trobant algo que no ho fa tant terrible. Just a li’n reves del que tu deies 😀

    | 03.14.06 – 6:22 pm |

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *