¿Dónde estará mi carro?

És el que té ser un animal de costums. Com els rucs, vaja, que diuen que un cop han après el camí ja no l’obliden mai… ni n’aprenen cap de nou. I com l’home no deixa de ser el més ruc dels animals que poblen la terra, no és estrany que li esdevinguin casos com el que us explicaré. Que tampoc és tot culpa seva, tot s’ha de dir: per què a qui se li acut fer tots els aparcaments clònics i amb les entrades iguals? Doncs això.

Que un hom va tranquil·lament a sopar i per sota el restaurant se li apareix, visió miraculosa, l’entrada d’un aparcament d’aquests que serpentegen pel subsòl de la Ciutat. Evidentment, no s’ho pensa dues vegades i fa davallar el vehicle cap a les pregoneses del subsòl urbà. Hi deixa el cotxe ben aparcadet, a la plaça 2059, i sense mirar enrere —no fos cas que no ens en deixessin sortir— torna al brogit de la superficial vida nocturna.

Però és clar, per l’hora de sopar encara falta una hora. Què fem? Voltem i anem a prendre alguna coseta… i sí, voltem, fem la volta a l’illa de cases, xerrant, manetes agafades no fos cas que ens perdéssim i de cop i volta tornem a ser al mateix carrer, baixant cap al restaurant. I dius, ja que hi som, ens hi podríem quedar. I t’hi quedes, i sopes, i xerres, i te’n vas quan veus que ja volen que marxis —que és tard i nosaltres també volem plegar. I surts del restaurant, i com que hi havies arribat des de dalt, te’n vas cap amunt, xino-xano, fins que arribes a l’entrada de l’aparcament.

Tiquet no vàlid, et diu la màquina recaptadora… perdó, el caixer automàtic. I tornes a ficar-hi el tiquet: cap amunt, cap avall, del dret, del revés. Que no senyor, que el tiquet no és vàlid. Provem un altre caixer. El mateix. Bé, anem a explicar-li al senyor que vigila…

— És que no el tenen aquí, el cotxe, el tenen més avall—. I tan avall, penses, si el tenim al pis de sota, però el caixer no funciona. El senyor que vigila et mira com si li estiguessis parlant en xinès quan li dius que sí, però que el tiquet no funciona.

— No, no— insisteix—; és que no és en aquest aparcament. Això és Diputació-Pau Claris, i el seu cotxe és a l’aparcament de Casp-Pau Claris.

Ens mirem sense entendre res. Però si hem entrat per aquí. O no?

Evidentment, no. Quan sortim al carrer ens n’adonem. Morts de riure, anem finalment a l’aparcament correcte, reconstruint l’escena i veient encara l’expressió que feia el vigilant. Com si hagués vist dos extraterrestres. O dos rucs.

12 pensaments a “¿Dónde estará mi carro?

  1. Guasteví

    Dos ruquets, més bé… l’avantatge de no tenir cotxe és que no cal tenir memòria i pots sopar tranquil·lament… pobre vigilant!!!

    | 11.20.05 – 1:07 pm |

    Respon
  2. Francesc

    Jo encara ho he fet pitjor. He anat a assajar amb el contabaix en cotxe hi he tornat a casa a peu. Al arribar a casa adornar-me que he tornat a peu i torna a fer el viatge per recollir el vehicle.
    També m’he trobat d’anar al garatge pagar el tiquet i estar mitja hora buscant el cotxe perquè no recordo on l’he deixat.
    El cas del Ferran també l’he sofert varies vegades. Per tant sóc un “Aznar, un atajo de burros”. Vol ser un acudit final avui es 20-N

    | 11.20.05 – 5:14 pm |

    Respon
  3. mona

    A mi em passa moltes vegades el mateix que al Francesc, d’estar-me mitja hora o més buscant el cotxe al parking perquè no me’n recordo on l’he deixat… la planta, el número, el color de les columnes jaja…

    | 11.20.05 – 8:43 pm |

    Respon
  4. noieta

    jajajaa molt bó!
    Fa uns anyets jo també vaig fer riure un vigilant.
    Posava un bitllet a la màquina per pagar i me’l tornava amb tanta força que sortia volant. El recollia de terra i insistia. Més tossuda era jo, més ràpid me’l tornava la màquina i més volava abans de caure a terra!!
    Quan ja no vam poder més del riure que tenia vaig anar cap al vigilant… i tenia una tele preciosa des d’on havia vist “la funció” (llavors vaig entendre el seu somriure només veure’m venir!!!)

    | 11.21.05 – 9:26 pm |

    Respon
  5. Francesc

    Veig que hem de fer alguna cosa, perquè això és massa habitual.
    La meva proposta seria la de donar cues de pansa al cotxe a veure si d’aquesta manera ens reconeix ell a nosaltres i no fem el ridícul. Si la muntanya no va a Mahoma…
    L’altra perquè no ens equivoquem de cotxera seria que el tiquet portes incorporat un xip Gps perquè no ens perdem. ¿Ho proposem al senyor Clos i que es deixi de les mariconades de zona verda que només serveixen per fer-nos rascar la butxaca?

    | 11.21.05 – 10:02 pm |

    Respon
  6. Frederic

    t’entenc molt bé! Jo també soc molt despitat. T’explicaré un cas meu: un dia anava pel carrer, a prop de casa, i veig venir una noia, me la vaig quedar mirant i pensant “la coneixes d’alguna cosa”, i a l’arribar a la meva alçada em diu: “Ei nen, què no em dius res?”. Era la meva germana!!!

    | 11.22.05 – 7:42 pm |

    Respon
  7. Ferran

    Frederic, nen, això és molt fort! Mira que no reconèixer la pròpia germana! :p

    No sé pas si funcionaria, Francesc… ja els agradaran als cotxes les cues de pansa? A l’aparcament de l’Illa les diferents zones tenen colors diferents… i estan identificades amb un animal.

    Això és el pitjor, noieta, adonar-te del «ridícul» que has fet per la mirada dels que t’han vist fent-lo 😉

    Veig que això de perdre el cotxe és força habitual, mona. Isabela, tu també? Déu n’hi dó.

    Ostres, Guasteví, una mica radical, no? Dic jo que la memòria ens farà falta per altres coses…

    Vint o més, Javier! Jo almenys ho faria 😛

    | 11.23.05 – 3:45 pm |

    Respon
  8. Teresa

    Jo, pitjor: fa temps tenia un Citroën AX i un dia en arribar al pàrquing a buscar el cotxe, l’obro, hi entro… Primera sorpresa: olor de tabac, i jo no fumo. Segona sorpresa: coi, me n’han canviat l’entapissat. Llavors vaig veure que m’havia ficat en un altre AX igualment blanc. Es veu que fa anys totes les claus de citroëns obrien tots els ídem, segons m’ha explicat el Francesc, que es veu que un cop també li va passar amb un altre model de la marca (a més d’això tan divertit del contrabaix a l’esquena, hehehe).

    | 11.25.05 – 3:19 pm |

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *