Apatia

Cauen quatre gotes i tot canvia, si més no des de la finestra de l’autobús. El cel és més blau i l’estesa de blanquinosos verds cremats dels camps i els fruiterars dels costats de l’autopista esdevé una paleta de verds amb infinits matisos.

Però no aconsegueix portar-me una mica de sensació de pau —la pluja no només neteja paisatges i colors, també la pols acumulada als racons que tinc a dins—, encara sento dintre meu que hi ha alguna cosa a punt de petar. Una remor sorda, un malestar que m’ha portat a esborrar-me d’una llista de distribució i a no visitar alguns fòrums que visitava esporàdicament. No vull estar emprenyat.

Així que em faig un escut d’apatia i desinterès i m’hi amago al darrere. Si més no el temps just fins que passi la tempesta.

De fons, Scissor Sisters.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *