Si vols no anar al cinema, vés a Zinesa Diagonalley

Perquè és clar, quedes per anar al cinema i després de triar la pel·lícula i d’equivocar-te de cinema (total, estan a cinc minuts de distància i la fauna és més aviat la mateixa… 90% pijerio 10% gent normal, com en les etiquetes de la roba), arribes al cinema. I veus quatre taquilles amb cues de por, d’aquelles que et dissuadeixen de seguida, però tu vols anar al cinema, perquè has quedat per anar al cinema, és clar, i et creus salvat quan veus tres terminals de venda d’entrades i quatre de recollida. I penses, «mira que bé, que moderns, vaig a comprar l’entrada al terminal». I quan t’acostes, encara et poses més content quan llegeixes Sense recàrrec… «un Servicaixa sense recàrrec? Que estrany… això no pinta bé». I comences a veure coses estranyes: que dels tres terminals només en funcionen dos. I que aquests dos, funcionen alternativament: a tu et ven entrades, a tu no; a tu no et dono les que has comprat, a tu sí… però ara te’n dono una, i quan marxis treuré l’altre.

Però com que hom té fe en la tecnologia, comença la compra de les seves entrades. Esculli llengua, esculli si vol comprar o recollir, esculli pel·lícula, esculli la sessió, li van bé aquests seients o en vol uns altres?, passi la targeta, escrigui el número secret… esperi, estem processant la seva operació.

Esperi, estem processant la seva operació (falla el terminal del costat).

Esperi, estem processant la seva operació (el terminal que no funcionava es posa en marxa, i al cap de cinc segons torna a fallar).

Esperi, estem processant la seva operació (els quatre terminals de recollida d’entrades no estan operatius «en aquest moment»).

Toqui la pantalla… com? Ja hem acabat? I no em dónes un justificant de la compra ni res? Total, que intento que em doni les entrades i em diu que l’operació no està disponible en aquell moment. Que si quieres arroz, Catalina.

Anem a treure diners al caixer, per anar fent temps, i quan tornem deu minuts més tard la situació és la mateixa: cues a les taquilles, els terminals de venda que no funcionen com haurien de fer-ho, els de recollida no operatius… Torno a provar, i res: no puc recollir les entrades. Així que vaig a la taquilla de recollida d’entrades, i explico què ha passat. Ha passat mitja hora des que hem arribat, i resulta que no tinc entrades. Els terminals de venda segueixen igual (dos que funcionen quan volen, i un que no vol funcionar) i els de recollida tot just comencen a arreglar-los: no tenien paper per imprimir les entrades. Mitja hora (i vés a saber quant de temps feia que estaven així) i en hora punta.

Ens posem a la cua de les taquilles, per comprar les entrades pel mètode tradicional de «posi-me’n una, doni’m sis euros», però ja n’estic una mica fins al capdamunt. I encara no hem sopat.

— Saps, crec que m’han passat les ganes d’anar al cinema. Anem a sopar?

I anem a sopar. I mentre caminem, m’apunto al mòbil el títol del post d’avui. Visca la tecnologia… a vegades, és clar.

El sopar tampoc serà res de l’altre món (un lloc més a la llista de llocs on no cal fer l’esforç d’anar-hi), però ja això és una altra història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *