Edició de col·leccionista

Si l’altre dia em queixava de les versions de pel·lícules anteriors que no aporten res, avui és l’hora de queixar-me de les edicions de col·leccionista que es publiquen en DVD —abans de tirar endavant, us heu fixat que ara es publiquen versions més llargues, del director, de col·leccionista o digueu-ne com vulgeu de totes les pel·lícules que s’estrenen? I dic jo que n’hi haurà  que valdran la pena, però totes totes?

Una pel·lícula que m’agrada força és El nom de la rosa. L’he vista unes quantes vegades, i mai no me’n canso. Així­ que quan vaig veure que havia sortit en DVD i en ediciói de col·leccionista, la vaig comprar. I la vaig mirar de seguida, és clar [més que res, per evitar descobrir massa tard un disc defectuós que no puc tornar] (només la pel·lícula, els extres no els he mirat, encara).

Tot normal. La mateixa pel·lícula que recordava… ep, no, que aquesta escena no hi era! Així­ doncs, hi han afegit escenes, que bé. Sí, sí, bé: una escena, hi han afegit. Una escena que, a més, han doblat amb veus diferents del doblatge original… veus d’actors d’un altre paí­s i, per tant, amb un accent ben diferent del de la resta de la pel·lícula. Vaja, que només els hauria faltat posar un subtí­tol que digués: aquesta escena és afegida, per si algú no ho havia notat.

No hauria sigut millor deixar l’escena en versió original i uns subtí­tols?

Només espero que els extres valguin la pena…

I ara prou de queixes, que no vull anar al sopar de Nadal amb la gent de Cyberdark de mala lluna (pista, Yavannna, pista!).

A l’orella, la Caballé amb «Casta diva», de l’òpera Norma, de Bellini.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *