Sala de lectura: Pa negre, d’Emili Teixidor

De llibres, xx

Finalment he acabat de llegir Pa negre, d’Emili Teixidor. I dic finalment perquè aquesta lectura se m’estava eternitzant, i no pas perquè no sigui interessant o perquè m’estigués avorrint, ni tan sols hi ha influït haver començat una altra lectura més o menys a l’hora. No, si he trigat tant és perquè he tingut un ritme de lectura bastant lent i no he aprofitat les estones buides que habitualment aprofito per llegir sinó per escoltar música. De fet, alguna setmana ni tan sols he obert cap dels llibres que tenia encetats.

Com deia, és una novel·la força interessant. Als primers anys de la postguerra, un nen, l’Andreu, viu a pagès amb la seva àvia i els seus oncles i cosins, separat del pare —que esta tancat a la presó, per rebel— i de la mare, que treballa en una filatura, que l’ha enviat a casa de la família del marit per allunyar-lo de les penúries de l’època. L’Andreu no entén gaire bé què passa, però de mica en mica anirà descobrint el significat dels fets, de les paraules i dels silencis que l’envolten. Aprendrà què vol dir ser fill dels perdedors de la Guerra Civil, i aprendrà també algunes coses més: què és el dolor, què és l’odi, què és l’amor i els perills que comporta.

De mica en mica, veiem construir-se pels ulls del minyó l’entorn en què transcorren els jocs amb els seus cosins, jocs que s’aniran fent menys innocents a mesura que els protagonistes van entenent el món on viuen i les conseqüències que poden tenir opinions polítiques i creences religioses quan els que governen en tenen de diferents… i no volen que ningú pensi diferent.

No és només la crònica del desenvolupament de la maduresa en l’Andreu, del pas del món dels infants al dels adults, aquesta novel·la: és també el retrat d’un país i d’una gent vençuts en una guerra fratricida, una gent i un país que, malgrat tot, no volen deixar-se anihilar completament.

De tast, us en deixo una frase, potser poc significativa, però que em va captivar quan vaig obrir el llibre per primera vegada, la frase amb què comença la novel·la:

Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.

Emili Teixidor. Pa negre. 7a ed. Barcelona: Columna, 2004. 396 p. ISBN 84-554-0374-4.

De fons, Jenufa, de Leoš Janá?ek, amb Elisabeth Söderström, Wielav Ochman, Petr Dvorský, Eva Randová i Lucia Popp, i la Wiener Philharmoniker, dirigida per Sir Charles MacKerras.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *