Las Cinco del Viernes, capítol xli

Doncs això, les cinc del divendres.

1.¿Estás atado al reloj o el reloj está atado a tu muñeca? 2. Si pierdes tu agenda, ¿olvidas incluso la hora a la que tienes que desayunar? El rellotge el porto lligat al canell, és clar. Però molt sovint és a la butxaca dels pantalons —o oblidat a casa… I quan el porto posat, la veritat és que el miro molt, però sense veure’l! Si em veieu mirar el rellotge no em pregunteu pas l’hora que és, perquè hauré de tornar a mirar el rellotge per poder-vos-ho dir. La relació amb les agendes és una mica més traumàtica, almenys per a elles: les estreno, començo a anotar-hi tot de dates que no he d’oblidar per res del món, em faig el ferm propòsit d’anar-les actualitzant… i al cap d’una setmana oblido anotar-hi alguna cosa, als quinze dies oblido agafar-la quan surto de casa, al cap d’un mes l’agenda ja té un dit de pols al damunt, i al mes i mig té una crisi d’identitat i quan em veu no para de cridar-me: «utilitza’m, fes-me servir, sóc la teva esclava!». Però res. No hi ha manera. No hi ha res menys seductor que una agenda cridanera.

3. ¿Te entra el pánico si se te acaba la batería del móvil? ¿Miras la pantalla cada hora para ver si tienes mensajes? Però que no s’ha d’endollar cada nit a la corrent, el mòbil? Què dius, que no cal? Ves per on… I no, només miro la pantalla quan rebo algun missatge. Sí, no sóc gaire imaginatiu, oi?

4. ¿Miras los e-mails más a menudo que el correo que trae el cartero? Hehehehe. Culpable. De tota manera, el carter fa temps que no passa per casa (i no és per manca de coreespondència, precisament), així que no és gens estrany. He de reconèixer, però, que sóc una mica addicte a mirar el correu electrònic sovint.

5. ¿Sigues recordando que la información de internet alguna vez estuvo escrita en libros (con páginas y todo eso)? [En llegir aquesta pregunta, Un que passava es posa a riure desesperadament, fins a caure de la cadira, amb els ulls vessant llàgrimes a torrents i després es posa a plorar quan pensa que hi ha gent que no llegeix ni els fullets d’ofertes del supermercat]. Treballo en una biblioteca. Com vols que hagi oblidat què és un llibre?

De fons, l’ària «Ich wunsche nur bei Gott zu leben» de la cantata Geist und Seele wird verwirret (BMW 35), de Johann Sebastian Bach, cantada per Andreas Scholl.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *