La visita nocturna

Deu haver entrat a la nit, per un dels ulls de bou que deixem oberts cada nit perquè es renovi l’aire.

Deu haver trobat agradable la silenciosa frescor de les buides sales, per on podia voleiar a plaer.

Però al matí s’hi ha quedat atrapat. Tot tancat de nou, amb aquella llum encegadora, sense sortida, i amb tot d’obstacles mòbils que calia esquivar.

Li ha anat de poc de no quedar pres entre els rulls rossos d’una companya, que ha fugit amb un xiscle. Ha espantat alguns estudiants i, poc després, li han barrat el pas en una de les sales, al vuitè pis, el que fa olor a vell, a espècies, a paper antic. I llavors ha notat l’obertura. La finestra amplíssima oberta de bat a bat que li ha permès anar-se’n.

I jo, mirant-me’l mentre s’allunyava volant per sobre dels terrats, pensava que no m’enganyaria pas, que no era un rat-penat, sinó el superheroi mateix en visita d’incògnit a la nostra biblioteca.

Actualització, tardana, a l’endemà del post: en Iulius de Bibliotecosas té una explicació per aquesta visita. La podeu llegir aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *