Santoral «líbric»… que no lúbric

L’Andrea de Véase además ens descobreix qui és el patró dels bibliotecaris,¹ sant Jeroni, tot i que als comentaris hi apareixen dos sants més relacionats amb el tema: sant Benet i sant Isidor de Sevilla. Això m’ha fet recordar un passatge del llibre de Fernando Báez que vaig comentar dies enrere, Historia universal de la destrucción de libros, on apareix un altre sant relacionat amb els llibres: santa Wilborada (o Wiborada). Com que no és gaire llarg, copio sencer el paràgraf del llibre que en parla:

Una historia similar, en este recuento de defensa de los libros, fue la del monasterio de Saint Gall, atacado en mayo de 925. Los bárbaros pretendían atacar a los monjes y prender fuego al lugar, lo cual hubiera significado el fin de miles de libros cuidadosamente almacenados. Una mujer llamada Wilborada se ocupaba entonces de la biblioteca y tuvo una visión. No sabemos cuál fue, pero entre el atardecer del día anterior y la madrugada del primero de mayo enterró las obras. Según la crónica, los sitiados vencieron a sus atacantes; el fuego, de cualquier manera, consumía el monasterio y el cuerpo de Wilborada, mutilado, vejado, yacía sobre un montón de tierra donde se encontraron más tarde los libros intactos. Su acto le valió la santidad y el patronazgo absoluto sobre los bibliófilos. Fernando Báez. Historia universal de la destrucción de libros. Barcelona: Destino, 2004. p. 113.

Santa Wiborada

Santa Wiborada

Més informació sobre Wilborada, en anglès, si feu clic sobre la imatge.

1. El bloc Véase además no s’actualitza des del 2007 i els apunts anteriors no estan disponibles, d’aquí que hagi tret els enllaços (actualització del 23 de maig del 2010).

De fons, Tosca, de Giacomo Puccini. Amb Montserrat Caballé, Josep Carreras i Ingvar Wixell. Cor i Orquestra de la Royal Opera House, Covent Garden, dirigits per Si Colin Davis. (Philips 464 729-2).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *