Sala de lectura: El perfume

De llibres, xi

Vaig llegir aquesta novel·la fa bastants anys i gairebé no en recordava res, només vagament alguns aspectes de l’argument i prou. I ara l’he tornada a llegir com a conseqüència de la meva participació en un club de lectura.

Rellegir-la i redescobrir-la ha estat tot un. Grenouille, el monstre que no fa olor de res i que, en canvi, és capaç de percebre totes les olors del món i els matisos més increïbles d’aquestes olors. Grenouille, el monstre que no té sentiments i pel qual ningú no mostra cap sentiment. Un personatge antipàtic, descrit com una garrapata sempre a la recerca d’una nova font de sang de què alimentar-se… però ell no és l’únic monstre. Totes i cadascuna de les persones amb qui es relaciona al llarg de la seva vida són també, a la seva manera, monstres: mancats de pietat, mancats de d’amor i de la capacitat d’estimar, egoïstes, explotadors, vanitosos… personatges que només volen una cosa: aprofitar-se d’aquell ésser desvalgut que és Grenouille, que Grenouille fa veure que és. Però Granouille, en la seva feblesa, en la seva monstruositat, és el més poderós de tots.

Grenouille neix marcat per l’estigma de l’assassinat, el dels seus quatre germans acabats de néixer per part de la seva mare, i el de la seva mare, causat indirectament per ell mateix. Així, ell mateix esdevindrà un assassí, en una mena de predestinació que el portarà a un llarg aprenentatge la finalitat del qual és, únicament, l’assassinat. Un assassinat que té un objectiu: aconseguir destil·lar el més pur dels aromes, l’aroma de l’ésser humà que se li ha negat.

Fascinació i repugnància alhora són els sentiments que causa Grenouille en el lector. I Süskind és capaç de jugar amb aquests elements per mantenir l’atenció del lector en la trama de la novel·la, fins i tot en els episodis més fantasiosos.

Patrick Süskind. El perfume. Barcelona: Círculo de Lectores, 1989. 252 p. ISBN 84-226-2022-7. I en català: Patrick Süskind. El perfum. Barcelona: Seix Barral, 1999. 224 p. ISBN 84-322-9580-9. També a Booket, 2002 i Columna Edicions, 2003.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *