I ara, uns minuts de publicitat

Certa crí­tica literària, la que es considera habitualment posseïdora de la veritat absoluta sobre la Literatura (així, amb majúscula i reverència), poques vegades ha tingut en compte dins dels seus cànons la literatura fantàstica, tot i que ha estat cultivada per autors de prestigi (com ara C. S Lewis, que no només va escriure tractats sobre crítica literària sinó també el cicle de Nàrnia i que fou amic d’una altre gran fantasista, John R. R. Tolkien). Aquest gènere literari, però, té molts lectors arreu i s’ha consolidat, juntament amb la ciència ficció, com a gènere literari per si mateix, creant el seu propi cànon i les seves escoles.

El meu amic Blackonion, autor del bloc The Daily Black Cebolleta, és un gran aficionat a la literatura fantàstica (bé, de fet és un malalt de la literatura en general, branca friqui en particular, malaltia que no m’ha encomanat perquè ja la patia però que ha contribuït a agreujar) i acaba de veure publicat un llibre en el qual ha participat i que parla, precisament, de la literatura fantàstica. Aquí­ en teniu un fragment del pròleg, d’un altre dels col·laboradors del volum, Alejo Cuervo:

La fantasia es uno de los géneros menos conocidos de la literatura, pero a la vez uno de los que tienen los seguidores más fieles. Este libro repasa la historia del género, desde su nacimiento con los primeros mitos de la antigüedad, hasta las manifestaciones mas modernas de la fantasí­a, pasando por las leyendas medievales y prestando una especial atención al libro que definió el género: El señor de los anillos, de J.R.R. Tolkien.

I una mica més d’informació al lloc web de Cyberdark.net: Mundos de fantasía. De Ulises a El Señor de los Anillos (Martí­nez Roca, 2003).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *