Las Cinco del Viernes, capítol xxxiii

I al setè dia… les cinco del quinto!… publicades el quart i contestades el setè.

1. ¿Acostumbras a protestar o criticar por todo aquello que no te gusta?
Per alguna raó em dec haver guanyat fama de perepunyetes. Tinc una certa tendència a la protesta i a la queixa, però és que no puc aguantar veure que una cosa no funciona i ningú no hi fa res. I llavors em queixo i em queixo fins que obtinc algun resultat… o no.

2. ¿Discutes acaloradamente incluso con tus amigos?
I tant! A vegades m’arboro una mica massa i faig de qualsevol ximpleria un assumpte de vida o mort… però em dura cinc minuts, i després ja ni recordo haver alçat una mica la veu.

3. ¿Cuando fué la última vez que te quejaste por algo que no te gustó?
Divendres a la nit. Vam haver d’aguantar, en un recital, a una persona tossint durant una bona estona sense que fes res per evitar-ho ni per evitar que no se la sentís tant. Només li va faltar escopir els gargalls a terra! I no només em vaig queixar, sinó que vaig tenir una discussió acalorada amb un amic, que va quedar força sorprès de la meva reacció.

4. Si te enfadas de verdad… ¿Cómo reaccionas?
Molt malament. Intento reprimir-ho tant com puc, però tinc molt mal geni i a vegades no puc controlar-ho i exploto. Passa molt poques vegades, la veritat, però quan passa la gent que tinc a prop no només ho pateix, sinó que no acaba de creure’s que algú tan tranquil com jo pugui arribar a tenir tan mal geni.

5. ¿Por qué respondes a las 5 del viernes?
Tot va començar un vint de juny… tot i que no recordo com va començar, suposo que com una manera d’explicar coses de mi jugant. I de mica en mica s’ha convertit en una manera de conèixer una mica els autors dels blocs que llegeixo i, també, en un repte: ser capaç de respondre les preguntes de maneres diferents… cosa que no es pot dir que hagi fet avui, ja que les he respost de la manera més convencional que ens puguem imaginar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *