12-M

06:00. Me’n vaig anar a dormir tard, i aquest matí no faig cas al despertador. Perdo l’autobús directe. «No aniràs en tren, oi?» em pregunta el meu pare. No m’ho penso ni un segon: és clar que hi aniré. A l’estació, més o menys les mateixes cares de sempre esperant el tren de les tres quarts menys cinc de vuit. Com que no hi ha classes a les universitats, el tren arriba més buit que altres dies, però no és això el més sorprenent (a l’estació següent s’omplirà com en un dia normal), el més sorprenent és el silenci. Les mirades furtives els uns als altres i als diaris que tots portem. Ningú dorm. Però a Sants tot és igual, gent amunt i avall, cap al metro o cap als trens.

12:00. Hi ha convocades concentracions davant els llocs de treball. Ahir no hi vaig poder anar, em vaig haver de quedar vigilant la biblioteca: us semblarà estrany (almenys a mi m’ho sembla) però hi ha gent que no només no volia manifestar-se, sinó que a més es va encara als que sí que ho volíem fer. Avui, però, no tinc intenció de quedar-me a dalt: vull ser a baix, amb la gent, manifestant el meu rebuig a aquesta massacre. No sé quantes persones ens hi reunim: dues-centes? tres-centes? Tot el personal administratiu de la facultat hi és, molts professors, també molts estudiants que tot i no tenir classe eren per la facultat, metges interns residents i moltes persones que sortien de l’ambulatori o que passaven pel carrer i han decidit afegir-se als quinze minuts de silenci. Som allà xerrant fins que algú demana silenci, i llavors les dues-centes? tres-centes? persones que ens hem reunit allà al carrer restem en silenci durant quinze minuts que tanquem amb un fort aplaudiment.

14:00. La Universitat s’ha afegit al tancament de serveis que ha convocat la Generalitat, i a les dues es tanquen tots els serveis de suport a la docència, les unitats administratives, les facultats… Ens hem de barallar una altra vegada amb persones que no volen marxar de la biblioteca. Jo he quedat per dinar amb uns amics, i només parlem dels atemptats. De qui s’hi pot amagar al darrere, de l’escandalosa manipulació informativa a què ens estan sotmetent alguns mitjans de comunicació, a la responsabilitat del partit del govern en tot l’afer… No estem segurs d’anar a la concentració; un dels motius és aquest lema unitari amb el qual es vol fer callar les veus que demanen responsabilitats i transparència. Ja se sap que no és clar que ETA hi estigui al darrere, per tant, què hi pinta la referència a la Constitució en el lema de la manifestació? I si ha sigut ETA, com el govern en ple repeteix contínuament —inclosa la ministra d’afers externs, que ara sabem que ha intentat obligar els ambaixadors a condemnar ETA com a única responsable de la matança, tot i que hi ha indicis que podria no haver estat la banda terrorista—, no havien promès que acabarien amb el terrorisme? I si no ho ha estat, si ha estat algun grup vinculat a Al Qaida, l’herència que deixa el senyor Aznar és la d’una doble amenaça terrorista…

19:00. Arribem a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb Aragó. Finalment, ens hem decidit a anar a la manifestació; la nostra idea és pujar per la Rambla de Catalunya i intentar arribar al passeig de Gràcia per algun lateral… però és impossible. Els carrers són plens a vessar de gent, gent amb pancartes de tota mena contra el terrorisme, de solidaritat amb les víctimes de l’atemptat i la ciutat de Madrid… i contra el govern. No és una multitud trista i espantada, és una multitud trista, angoixada i enrabiada pels atemptats, sí, però també enrabiada per la manipulació informativa cada vegada més clara. No passarem d’aquest punt. No es pot. El passeig de Gràcia és ple de gent des de la plaça de Catalunya fins als jardinets de Gràcia, i tots els carrers que el creuen igual: Diagonal, Aragó, Gran Via… i només cito els tres més grans. De cop i volta, la gent que hi havia al carrer Aragó comença a venir cap a la Rambla de Catalunya, i la manifestació paral·lela anirà baixant cap a Gran Via. Quan hi arribem, sentim una gran xiulada que no sabem què l’ha provocat. Després, el Cant dels Ocells. Són les vuit. La concentració s’ha acabat.

21:00. Aconseguim arribar a casa. La meva cosina, per telèfon, em diu que ETA ha dit que no han estat ells, i que a TV1 encara no ho han dit, encara que fa estona que se sap. Veiem a les notícies la magnitud de la manifestació de Barcelona, el motius de les xiulades, la gentada que ha sortit al carrer a Madrid. Veiem el ministre d’interior que segueix insistint amb l’autoria d’ETA; fins i tot la guàrdia civil ha hagut de desmentir declaracions del ministre. Fora d’Espanya es dóna per segura la responsabilitat d’algun grup islàmic. Aquí segueixen insistint cap a una altra banda.

Ara per ara no podem saber qui ha estat. Només tenim indicis, declaracions dels uns i dels altres, i el pitjor és que som molts els que estem convençuts que no sabrem res del cert fins que hagin passat les eleccions. Que ens estan enganyant com han fet abans i que s’està manipulant la informació. Però hi ha una cosa que és certa: van prometre acabar amb el terrorisme i no ho han fet. I en el pitjor dels casos, hauran aconseguit que Espanya sigui objectiu d’una altra banda terrorista.

I encara hi ha una cosa pitjor: 200 morts i 1400 ferits. No els oblidem.

Sembla que Haloscan està fallant aquests últims dies. Si voleu dir alguna cosa, feu servir el correu electrònic, ja afegiré els comentaris quan tornin a funcionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *