De records

Poesia: «Far»

Contemples avui un altre cop el mar
i té un color gris de vaixell enfonsat
amb peixos entrant i sortint
pels ulls de bou.
Ara, al capaltard
a tu també el dia se t’acaba i cau,
curt vol d’una avió de paper.
El far fa giravoltar lenta una llum
marcant intermitent un camí damunt de l’aigua,
absurd i inútil raig
llançat al res negre de l’horitzó
que ara ens separa.

Els records,
com les picades dels insectes a l’estiu:
primer i per un instant fan mal, després
desapareixen.

(a Com un persa, de Manuel Forcano. València: Tàndem, 2001. ISBN 84-8131-324-6).

Música

Assegut darrere l’orgue d’una antiga església de la ciutat, escolto com els seus dits n’arrenquen les notes d’una peça que no conec. «Saps què es?», em pregunta, i reconec la meva ignorància. Després d’aquella en vingué una altra, i imagino que la gent que visitava l’església devia trobar estrany que algú, a l’orgue, hi interpretés melodies d’amor. Avui sé què era (Samson et Dalila, de Camille Saint-Saëns), i sé què diuen les paraules que acompanyen aquelles notes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *