Qui dia passa, any empeny

Un nou dia comença. Obrirem les portes, deixarem entrar els usuaris prèvia identificació com a usuaris “nostres” i després aguantarem les seves queixes i exigències. Però m’agrada treballar de cara al públic, hi ha gent molt maca que només amb la manera de dir-te “bon dia” fan que valgui la pena haver-te llevat i haver anat a treballar un dia més.

I aquesta nit… set (o són nou?) guerreres nòrdiques amb llances ens cantaran el seu crit de guerra mentre salven la mare de l’heroi que no ha de conèixer què és la por. Per què arguments gairebé sublims com els de les òperes de Wagner es van manifestar en óperes taaaaan llargues i estàtiques?

Afortunadament, l’espectacle no transcorre només a l’escenari. En una òpera tan llarga hi ha uns quants entreactes durant els quals pots aprofitar per veure l’altre “espectacle”, el d’aquells que encara valoren més el fet social de l’òpera que no pas el fet cultural que és. Amb amics i una mica de sentit de l’humor, aquestes estones poden ser molt i molt agradables, d’altra banda.

Vaja, veig que començo a trobar-hi el gust, a això del blog… hauré de mirar-m’hi més d’ara endavant, a l’hora d’escriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *