Agullitis

Gràcies al curs d’espardenyes que hi vaig fer, vaig conèixer Costuretas Social Club i els cursos de tota mena que s’hi organitzen. A Costuretas s’hi pot comprar material, sí, però sobretot és un lloc on anar-hi a aprendre i a utilitzar les màquines de cosir que ofereixen a lloguer.

Després del curs d’espardenyes, em vaig animar a apuntar-me al curs d’introducció a la costura. Els que seguiu el blog potser recordareu que fa un parell d’anys ja en vaig fer un, el resultat del qual van ser uns pantalonets; des de llavors, però, la màquina de cosir i jo ens havíem ignorat olímpicament, excepte en una ocasió. Haver d’agafar la màquina per fer les espardenyes em va convèncer que no seria sobrer donar-li una nova oportunitat i a Costuretas tenien el curs perfecte per fer-ho.

Així que tots els matins dels dissabtes del mes de juliol els vaig passar a Costuretas, on la Loli ens va ensenyar a treure una mica de profit a la màquina de cosir. El curs consistia a fer tres peces diferents, cadascuna de les quals ens permetia enfrontar-nos a un nou repte i aprendre una nova tècnica:

  • la primera peça va ser un coixí, decorat amb aplics a màquina i amb botonets a la part de darrera;
  • la segona peça va ser un estoig amb folre i cremallera, que vam apendre a posar alhora;
  • i la tercera peça va ser una bossa que havíem de dissenyar nosaltres mateixos i posar-li el que volguéssim (butxaques, cremalleres, botons, etc.).

A la darrera sessió del curs també vam tenir temps d’aprendre a fer traus i cosir botons amb la màquina de cosir, i a fer costures invisibles (per a les vores dels pantalons, per exemple). El resultat de tot plegat el podeu veure a les fotografies següents:

201407_costuretas_coix

El coixí

 

201407_costuretas_estoig

L’estoig

 

201407_costuretas_bossa_04

La bossa

Ara, que no sé si vaig fer bon negoci, amb aquest curs. A part del coixí, que és d’ús comú, l’estoig se’l va adjudicar el Marit, que ja m’ha demanat més coixins per casa, i que també s’ha adjudicat un estoig que vaig fer per a la Primera Neboda: se’m va acudir dir que m’havia equivocat per no seguir el tutorial en què m’inspirava («Boxed pouch tutorial»), i se’l va quedar.

2040812_estoig_manel_03

L’estoig del Manel

El segon no se’l va quedar i el vaig poder regalar a la Primera Neboda el dia del seu aniversari:

2040812_estoig_ana

L’estoig de la Primera Neboda

I mentrestant, el Marit em demanava una funda per al seu nou portàtil (com si em llegís el pensament, perquè ja havia seleccionat teles i patró per fer-li). I la setmana passada vaig dedicar una tarda a tallar i cosir, a descosir i tornar a fer, aquesta funda per al portàtil, segons aquest tutorial trobat a Sew mama sew:

2040816_funda_portatil_manel_03

La funda per al portàtil

La tela exterior és de Nunoya, de la línia Echino, i la interior és una loneta de Costuretas.

I això no s’ha acabat… em temo.

4 Comments to "Agullitis"

  1. 19 agost 2014 - 10:33 am | Permalink

    Hem de parlar seriosament d’això de la paradeta…. 😀

  2. Candela's Gravatar Candela
    25 agost 2014 - 7:53 am | Permalink

    Quina productivitat, t’estàs professionalitzant amb aquestes coses tan maques i tan polides!

Leave a Reply