Una d’espardenyes

In which the author shows to his readers the espadrilles he made after attending Natalio Martín‘s workshop at Costuretas Social Club.

L’any passat vam passar uns dies de vacances a l’Alt Empordà, a tocar del pantà de Boadella. Un dels dies vam fer una petita visita a França, al Vallespir, que inclogué Sant Llorenç de Cerdans, les gorges de la Fou i Arles de Tec. Sant Llorenç és conegut per la fàbrica tèxtil Les tissues du soleil i per la fàbrica d’espardenyes Création catalane: sí, les espardenyes sense vetes de tota la vida, que allà anomenen «espadrilles catalanes». D’espardenyes, no en vam comprar; però sí un metre de tela que volia regalar a una amiga.

Encara la tinc. Després d’haver-la comprat ja no em semblava un regal adient i vaig destinar-la a uns coixins per a la terrassa… que tampoc no vaig fer. I llavors vaig descobrir en Natalio Martín, de Baby Shoes BCN, artesà sabater, per una entrevista que li van fer a The Crafty Days. I en Natalio fa cursos: de sandàlies per a criatures, de sandàlies amb cunya, de mocasins… i d’espardenyes.

Us ho veieu venir, oi? Tela d’espardenyes, cursos d’espardenyes, l’estiu que ja arriba… Doncs sí: el passat dissabte 31 de maig, em vaig passar la tarda a Costuretas Social Club aprenent amb set persones més a fer espardenyes. De fet, el parell del curs no el vaig fer amb la tela que tenia a casa, sinó amb la que ens va proporcionar el Natalio: són les de la foto següent.

Primeres espardenyes

Primeres espardenyes

Després… bé, després de la foguerada inicial només vaig tenir un tarda de compra gairebé compulsiva de materials, que van quedar convenientment desordenats per prestatges i calaixos de l’armari de l’estudi a l’espera del moment adient per posar-me a comprovar si el curs havia servit d’alguna cosa. Però entre acabar un xal, coordinar un KAL, avui que plou, demà que farà calor i ahir que mira-no-em-ve-de-gust, semblava que no en tornaria a fer.

Fins divendres passat. Divendres vaig dir-me «D’aquesta setmana no passa» i m’hi vaig posar. No és el mateix, és clar, fer res a casa que en un local amb unes hores marcades, i no les vaig enllestir en una tarda, com hauria volgut: les vaig acabar dissabte. Amb una tela de texà amb estampat de camuflatge comprada a Ribes i Casals i cosides amb espart, i amb una petita modificació: un sobrefilat de la vora de la tela perquè no s’esfilagarsi tant. El resultat, el podeu veure a continuació:

Segon parell d'espardenyes

Segon parell d’espardenyes

Per sort, els dies que havien passat no havien esborrat els detalls de la confecció que no teníem apuntats a les instruccions, i vaig aprofitar per fer unes quantes fotografies per fer-me un tutorial gràfic per la propera vegada que m’hi posi (que no trigarà gaire a arribar, ara que he vist que me’n puc sortir tot sol).

5 Comments to "Una d’espardenyes"

  1. 23 juliol 2014 - 9:48 am | Permalink

    un 38
    florejades o de mocador de fer farcells
    gràcies

    jajajjajaja #quiennolloranomama

  2. Rosa's Gravatar Rosa
    18 agost 2014 - 8:41 am | Permalink

    Que genial!!! Podries indicar on aconseguir les soles d’espart?
    Una abraçada!

Leave a Reply

1 Trackback to "Una d’espardenyes"

  1. on 18 agost 2014 at 9:59 pm