Olan, d’Erika Flory

In which the author shows to his readers the shawl he knitted with some yarn left from other projects.

Cada vegada que acabes un projecte t’enfrontes al mateix dubte: què faig amb la llana que m’ha sobrat? I vas acumulant quantitats de llana més o menys importants mentre esperes trobar el projecte que et permetrà aprofitar-les.

De dos dels darrers projectes que he teixit m’havia quedat un munt de llana de tres tons de gris diferents, amb la qual no sabia què fer-ne. Fins que vaig ensopegar amb aquest patró, Olan, d’Erika Flory, un xal molt senzill de punt tonto amb línies de punts arrossegats i el contrast d’unes línies en un color diferent. L’únic problema era trobar el color de contrast: primer vaig pensar a utilitzar restes de llanes de diversos colors perquè les línies no fossin uniformes, però al final vaig fer-les d’un sol color. El que no m’esperava era que el color triat quedés tan bé: el Saffron que em va quedar del xal de l’intercanvi de Nadal.

Els tres grisos fan un degradat de més clar (encara que sembli que només hi ha dos tons de gris, n’hi ha tres: els dos més clars són gairebé idèntics) i el Saffron hi contrasta perfectament. El patró no té cap dificultat i és fàcil de memoritzar; i m’ha servit per assolir l’objectiu que m’havia proposat: acabar tota la llana grisa. De fet, vaig haver d’afegir cap al final unes línies de contrast no previstes al patró perquè la llana grisa no m’arribava per acabar el xal.

201402_olan_03

(feu clic a la foto per veure els detalls del projecte)

El resultat és el que veieu a la foto, a part d’aconseguir que 41 persones el marquessin com a favorit a Ravelry en menys d’un dia i que la dissenyadora decidís posar una de les fotos del xal a la pàgina del patró.

La veritat és que n’estic molt content, independentment de la rebuda que ha tingut. Ara, hauré d’esperar a que no faci tan de fred per posar-me’l, perquè el teixit ha quedat molt obert i em temo que no m’abrigaria prou…

2 Comments to "Olan, d’Erika Flory"

  1. Marga's Gravatar Marga
    10 març 2014 - 8:44 pm | Permalink

    Una pasada de xal, combinación genial, como solo tu sabes hacerlo, eso de los grises de ferran

Leave a Reply