Els projectes creixen

In which the author shows to his readers some of the WIP’s he’s is working on those days: the Moderne log cabin blanket, made from some beautiful shades of Malabrigo Merino Worsted, and hexagons.grey, made from Cascade 220 and leftovers of various yarns.

Qui tingui una certa edat i un passat d’addicte a la televisió, segurament haurà reconegut el títol de l’apunt o li sonarà vagament: sí, hi havia una sèrie nord-americana fa anys, d’aquelles de famílies perfectament estructurades (tant que hom donava gràcies per tenir una família normal), que es titulava Los problemas crecen. Els problemes eren, si no m’erro, els fills. Què té a veure amb aquest apunt? No res. Exactament això: no res. Però quan pensava en el contingut de l’apunt i m’ha vingut el títol al cap, de seguida he recordat la sèrie. Una trista i prosaica madalena proustiana, vaja.

A casa, el que creix són alguns dels projectes començats l’any passat i que no vaig acabar. És el que en argot teixidor i en anglès s’anomena WIP, work in progress. Amb els projectes em passa com amb la lectura: que rarament en puc tenir només un a les agulles. És un fenomen que, afortunadament, és prou corrent com perquè no sigui símptoma de cap patologia, malgrat que generi un cert grau d’ansietat. De projectes en curs en tinc, si no m’erro, vuit. Alguns estan parats des de fa temps; d’altres van avançant de mica en mica (com el xal que m’emporto a les trobades teixicòmanes i que ara està aturat perquè fa dies que no puc anar a la teràpia de gr… a les trobades setmanals), i n’hi ha algun en el qual fa temps que hi treballo, però que té unes dimensions que l’han convertit en projecte de llarga durada.

Els dos que us mostro avui pertanyen a aquestes dues darreres categories.

El primer és el segon projecte nascut d’una equivocació: haver comprat una llana perquè la troca m’agradava. Ja n’he parlat: la famosa Malabrigo Merino Worsted color Loro Barranquero de la qual en va sortir la bufanda de la iaia. Encara me’n quedava prou per començar algun altre projecte, a més de troques de colors que hi combinaven comprades quan vaig tenir la idea de fer alguns coixins (projecte que vagi abandonar). Què en podia fer? Una manta, potser? Vaig estar mirant patrons a Ravelry (on, si no?) i vaig trobar una versió de mitja de la manta de ganxet que vaig fer per la neboda Dani: la Moderne log cabin blanket, de Kay Gardiner i Ann Shayne. I a fe de déu que el resultat m’ha reconciliat amb el lloro del barranc, i tot i que és una manta feixuga de teixir, el resultat és espectacular. Aquí us en deixo un tast.

Versió Malabrigo worsted de la Moderne log cabin blanket

Versió Malabrigo worsted de la Moderne log cabin blanket

L’altre projecte va sorgir de la recerca d’idees per aprofitar petites (i no tan petites) quantitats de llana que m’havien anat sobrant d’altres projectes. Ja havia vist feia temps l’hexagons.grey de Rosa Pachollek i vaig pensar que seria una bona manera d’aprofitar aquestes restes i de fer una mica de ganxet. I em vaig posar mans a l’obra. Però després d’haver fet quatre hexàgons la vaig deixar córrer, fins fa uns dies que la vaig treure del calaix, vaig planificar què volia fer, i he tornat a fer nous hexàgons. Del càlcul aproximat tenint en compte les mesures finals que vull que tingui i les mesures dels hexàgons fets, n’he tret els nombre d’hexàgons que necessito: cent noranta-cinc. Ja us dic jo que serà un projecte de llarga durada!

Manta d'hexàgons

Manta d’hexàgons

6 Comments to "Els projectes creixen"

  1. 4 febrer 2013 - 6:25 pm | Permalink

    Oh, aquesta manta em posa!

  2. 4 febrer 2013 - 8:45 pm | Permalink

    A mi tb!
    (Per cert, jo mirava la sèrie 😉 )

  3. 7 febrer 2013 - 1:02 am | Permalink

    M’agrada la combinació de colors.
    Quina sort d’error …… està quedant genial.

Leave a Reply