Daybreak

In which the author shows to his readers his first Daybreak and tells them what he hates the most of knitting: weaving ends and blocking.

Hi ha dues coses de l’activitat de teixir que se’m fan més pesades que la resta: rematar caps i bloquejar. Pel que fa a rematar, si és una peça d’un únic color no caldrà fer-ho gaire: al començament, al final i quan s’acaba una troca i n’has d’afegir una altra. Ara, quan fas una peça de diferents colors, cada vegada que canvies de color et queden caps per rematar, i si te’ls deixes tots pel finar, pot arribar a ser un malson. Per sort hi ha nombroses formes d’anar rematant a mesura que teixeixes, però sempre queda algun cap de fil per fer la punyeta.

Quant a bloquejar, és cert que hi ha peces que no cal bloquejar-les, però n’hi ha d’altres, com els xals, que si no els bloqueges no valen res. I, segons quins, poden ser molt pesats de bloquejar.

Tot això porta a què, de vegades, et quedin al calaix peces que no bloqueges per mandra i, per tant, no pots donar per acabades del tot… com aquest xal, el Daybreak de l’Stephen West, que vaig acabar al mes de juny i diumenge, quan el vaig treure del calaix per bloquejar-lo, encara tenia caps per rematar.

El vaig fer amb alpaca de Garnstudio Drops, una fibra que ja havia utilitzat en un parell de projectes anteriors (també patrons de l’Stephen West, la bufanda Meadowbrook). Me n’havia sobrat i me’n van regalar els companys de Teixicòmanes quan em vaig casar, així que podem dir que em surt alpaca per les orelles (encara me’n queda i ja li he trobat patró, però aquesta és una altra història).

Aquí en teniu el resultat:

Draybreak, patró d’Stephen West

I els detalls i més imatges, a la pàgina del projecte: Daybreak.

4 Comments to "Daybreak"

  1. 25 setembre 2012 - 2:15 pm | Permalink

    Ostres, t’ha quedat preciós!

  2. 29 setembre 2012 - 9:09 am | Permalink

    Muy bonito y sobrio, con el tiempo que está haciendo hoy seguro que no tardaras en estrenarlo.

Leave a Reply