Sant tornem-hi i aniversari

Quan tens la possibilitat d’anar-te’n de vacances fora de l’ambient habitual i tornar quan encara et queden dies de vacances per fer, el retorn a les rutines de cada dia es fa més senzill i plaent. I qui diu rutines, diu també els vicis amb què oblidem al llarg de l’any, per uns instants, les activitats «obligatòries» amb què hem de complir. En el meu cas, teixir és un d’aquests vicis i les trobades de Teixicòmanes el punt culminant del «desestressament».

Com que aquestes dues darreres setmanes el nostre lloc de trobada, Llanàrium, era tancat, es va decidir fer les trobades a l’aire lliure. Així, els dos darrers dimecres el nostre grup d’addictes s’ha reunit al parc de la Ciutadella a teixir, xerrar i fer de model als turistes que s’atrevien a demanar-nos permís per fotografiar-nos o fotografiar-se amb nosaltres.

Jo em vaig reincorporar a les trobades ahir. Abans de les quatre ja hi era (volia anar-hi amb prou temps per no haver de córrer; però això no em va evitar la suada del segle) i encara vaig tenir temps de fer el guiri abans que comencessin a arribar la resta de companys: en concret, deixar-me estafar impunement al xiringuito de la cascada, on em van cobrar 2,50 € per una llauna de cocacola.

A mesura que anaven arribant els membres del grup, ens vam anar agrupant i cercant llocs on passar la tarda: primer en un banc a l’ombra, després sobre la «gespa». I en dic gespa per dir-ne d’alguna manera, perquè herba seca amb clapes de camps de patates (com en va dir algú), seria més exacte. Al final, entre que érem força gent i que no tothom podia estar assegut a terra, vam acabar instal·lats a l’escala de la cascada.

La tarda va tenir unes quantes sorpreses. La Marga em portava una troca  llana que li havia encarregat per al KAL Haruni de la tardor, però, a més, me’n portava una altra com a regal d’aniversari. A banda, ens va dir que portava una troca de la nova llana de mitjons que tenyirà a partir d’ara per sortejar-la entre tots els que anéssim a la trobada. I qui va guanyar el sorteig? Doncs sí, servidor de vostès, que va tornar a casa amb tres troques noves per afegir a l’stash i teixir-les algun dia.

Com sempre vam teixir, vam riure, vam xerrar, riguérem, desbarràrem, vam riure, vam menjar (els pastís de llimona de la Nina estava boníssim), riguérem, vam conxorxar, vam riure… fins que els mosquits de l’estany de la cascada ens van indicar amablement que ja era hora de tornar cap a casa. I fins dimecres que ve, ja a Llanàrium.

Per cert, no sé en quin moment el meu cap va decidir que avui el Correcamins feia sis mesos i vaig programar un apunt commemoratiu per avui. Però ni l’apunt estava acabat ni avui el bloc fa sis mesos. De fet, l’aniversari va ser ahir i el bloc feia un any. L’altre apunt l’he esborrat, espero que m’ho sabreu perdonar…

 

8 Comments to "Sant tornem-hi i aniversari"

  1. 23 agost 2012 - 4:26 pm | Permalink

    Jolines, quina enveja, i jo que no vaig venir perquè em vaig passar la tarda plantada al sofà mirant pelis. Això si, vaig acabar un vestit! Podria dir que vaig fer la meva trobada particular, jiji. Però el meu cor era amb vosaltres 😛

  2. 23 agost 2012 - 5:36 pm | Permalink

    Si segueix entrant material, no et podràs treure l’startitis del damunt. Són tant temptadores les troques i hi ha tants projectes a la cua…

  3. 23 agost 2012 - 5:38 pm | Permalink

    Bona crònica company. I quina potra que tens. La foto esvaida, l’has fet amb instagram?

  4. 23 agost 2012 - 6:03 pm | Permalink

    Una manera fantàstica de passar una tarda sufocant 🙂

Leave a Reply

1 Trackback to "Sant tornem-hi i aniversari"

  1. on 23 desembre 2012 at 1:24 pm