Sis de vint-i-quatre… més o menys

Van ser les hores que vaig acompanyar els amics de Teixicòmanes i tots els altres que van passar per Llanàrium dissabte per a) celebrar el dia mundial de teixir en públic; b) assolir el repte d’estar teixint durant vint-i-quatres hores sense parar. Com que m’havia compromès a participar en l’avituallament, a les 11 ja estava a la porta de Llanàrium amb una truita de patata i ceba (gent, que em vaig oblidar de fer el mutabal!) i la bossa amb les eines per poder passar unes quantes hores teixint.

Després de desaparèixer dues hores i escaig (tenia un curs no gaire lluny d’allà), vaig tornar-hi cap a les dues i ja no me’n vaig moure fins cap allà a les nou del vespre. Teixir; menjar; riure; teixir; acabar una peça; començar-ne una altra; desfer-la perquè m’havia equivocat; tornar-la a començar; no posar per a les fotos que ens feien a) els participants, b) els turistes que passaven; teixir; escoltar els comentaris dels vianants; teixir, teixir, teixir…

I, parlant de fotos, n’he robat vilment una del bloc de la Rosalía, que ens en va fer unes quantes. Els clatells són meus, i a la foto de sota se’m veu de perfil, en acció:

En trobareu més a Chocolate con menta, Teixicòmanes de Barcelona, Una mika de mi, Micoses i El taller de Candela.

4 Comments to "Sis de vint-i-quatre… més o menys"

  1. 18 juny 2012 - 11:45 pm | Permalink

    Doncs vas fer 1/4 part de les 24 hores que ja ‘es bastant.

  2. 20 juny 2012 - 12:53 am | Permalink

    Sobre tot menjar, riure i desferrrrr …….

Leave a Reply

1 Trackback to "Sis de vint-i-quatre… més o menys"

  1. on 25 maig 2013 at 10:16 am