Pocoyo

In which the author shows to his readers the first doll he made for his niece.

Al final, cap dels amigurumi van anar a parar a la neboda, tot i que originalment pensava regalar-n’hi algun. Però llavors se’m va acudir que potser li agradaria més algun nino que ella conegués, i com que sabia que n’estava força del Pocoyo, vaig posar-me a cercar si n’hi havia algun patró. I n’hi havia.

A diferència d’altres amigurumi, en lloc de fer peces soles que després es cusen en aquest les peces es van teixint alhora: es fan les cames, s’uneixen amb unes voltes de punt baix, fas el cos i l’uneixes amb una volta de punt a les cames (després de farcir-lo), i amb el cap i la gorra igual. I la llana acrílica no fa més fàcil la feina, precisament.

Tot i això, n’estic content. No només va quedar com havia de quedar, sinó que la receptora no se n’ha separat durant força temps… fins i tot se’l va emportar a una excursió de l’escola.

A part de les imatges que hi ha a continuació, podeu veure’n els detalls a la pàgina del projecte: Pocoyo.

"Pocoyo", 5 out of 5 based on 2 ratings.

Comments are closed.

1 Trackback to "Pocoyo"

  1. on 4 gener 2014 at 2:39 pm