Diu… Franklin (The Panopticon)

Pels camins inescrutables dels lectors de feeds i les seves recomanacions, arribo al bloc The Panopticon. Llegeixo dos o tres apunts i després salto a les diverses seccions que té. N’hi ha una on l’autor explica com va començar a teixir (segons ell, és la segona conversa més habitual als stitch’n bitch després de «Què estàs fent?» —almenys d’aquesta en puc donar fe): «How I came to knit». Val la pena llegir-lo tot; algunes descripcions són ben sarcàstiques i alguna, com la de la botiga fundada per sufragistes i portada per «llurs filles espirituals», és sagnant. Però de tot el text, la frase que ha aconseguit arrencar-me un somriure (dir una riallada seria exagerar), ha estat aquesta:

I kept at it, even after we got tired of the picture of ourselves knitting around the fireplace like the March sisters.

I això que ni tan sols recordo que a cap de les pel·lícules les Donetes fessin mitja…

Leave a Reply