Resum estival

In which the author shows to his readers some of the projects he finished last summer. There are some more to show, but two aren’t still blocked and some can’t still be shown.

L’estiu ja ha acabat i molts teixidors ja esmolen les agulles i treuen les llanes més càlides i gruixudes pensant en el fred. Vol dir això que l’estiu ha estat una estació de repòs? I ara! Hem continuat teixint: a vegades amb fibres estiuenques com el cotó i el lli, o en estius com el d’aquest any, amb llana. I fent altres coses, és clar, per practicar noves tècniques apreses. El blog sí que ha reposat una mica, en part perquè alguns dels projectes no es podien fer públics fins a dates concretes… així que aquest apunt servirà de recopilació d’alguns projectes que havien quedat amagats. I encara en quedarà algun, fet a l’estiu, no del tot acabat o no del tot publicable…

Regal

A final d’agost, la Segona Neboda va fer 3 anys —les dues nebodes, Primera i Segona, són de l’agost. D’una és fàcil recordar l’aniversari: el dia de la Mare de Déu d’Agost. La Primera va tenir els seus regals, entre els quals un estoig que ja vaig ensenyar aquí (i que ja ha estrenat per anar a escola!), i la Segona també en va tenir: de teixits, aquesta conilleta amb uns quants vestits perquè hi pugui jugar… i deixar-la despullada, que es veu que és el que acostumen a fer les nenes que juguen amb nines. El vestit amb una calavera té una explicació: per celebrar l’aniversari, li van organitzar una festa de princeses pirates…

20140804_bunny_girl_dani_08

La conilleta pirata de la Segona Neboda

KAL estival de Greta and the fibers

Enguany no he participat al KAL de Teixicòmanes, però vaig participar i vaig ajudar a organitzar un KAL al grup de Greta and the Fibers a Ravelry. La idea inicial era escollir un patró entre diverses opcions, però al final cadascú va poder triar entre les cinc propostes que es van fer si en teixia una, o dues… o les cinc, com féu alguna participant. Jo vaig optar pel Sonetto shawl, que vaig teixit amb una Socks de Greta and the fibers. Aquí en teniu un tast (i més detalls i fotografies a la pàgina del projecte, com sempre):

20140621_gatf_kal_sonetto_02

Espardenyes

Fer espardenyes no ha estat flor d’un dia, i al final n’he fet quatre parells: el del curs i el de l’M van ser els primers, i després van venir el del C i un parell per a mi. Sí, les espardenyes ratllades són les meves, fetes amb la tela de Les Toiles du Soleil. No només les he portades, fins i tot les he remullades: em va agafar un xàfec i les vaig haver de tenir uns quants dies assecant-se. Encara les he pogut portar, però segurament l’any vinent me n’hauré de fet algun altre parell.

20140806_espardenyes_Carles_01

Les espardenyes de camuflatge del C…

20140814_espardenyes_Ferran

… i les espardenyes ratllades per mi.

I encara me’n falten per fer!

Agullitis

Gràcies al curs d’espardenyes que hi vaig fer, vaig conèixer Costuretas Social Club i els cursos de tota mena que s’hi organitzen. A Costuretas s’hi pot comprar material, sí, però sobretot és un lloc on anar-hi a aprendre i a utilitzar les màquines de cosir que ofereixen a lloguer.

Després del curs d’espardenyes, em vaig animar a apuntar-me al curs d’introducció a la costura. Els que seguiu el blog potser recordareu que fa un parell d’anys ja en vaig fer un, el resultat del qual van ser uns pantalonets; des de llavors, però, la màquina de cosir i jo ens havíem ignorat olímpicament, excepte en una ocasió. Haver d’agafar la màquina per fer les espardenyes em va convèncer que no seria sobrer donar-li una nova oportunitat i a Costuretas tenien el curs perfecte per fer-ho.

Així que tots els matins dels dissabtes del mes de juliol els vaig passar a Costuretas, on la Loli ens va ensenyar a treure una mica de profit a la màquina de cosir. El curs consistia a fer tres peces diferents, cadascuna de les quals ens permetia enfrontar-nos a un nou repte i aprendre una nova tècnica:

  • la primera peça va ser un coixí, decorat amb aplics a màquina i amb botonets a la part de darrera;
  • la segona peça va ser un estoig amb folre i cremallera, que vam apendre a posar alhora;
  • i la tercera peça va ser una bossa que havíem de dissenyar nosaltres mateixos i posar-li el que volguéssim (butxaques, cremalleres, botons, etc.).

A la darrera sessió del curs també vam tenir temps d’aprendre a fer traus i cosir botons amb la màquina de cosir, i a fer costures invisibles (per a les vores dels pantalons, per exemple). El resultat de tot plegat el podeu veure a les fotografies següents:

201407_costuretas_coix

El coixí

 

201407_costuretas_estoig

L’estoig

 

201407_costuretas_bossa_04

La bossa

Ara, que no sé si vaig fer bon negoci, amb aquest curs. A part del coixí, que és d’ús comú, l’estoig se’l va adjudicar el Marit, que ja m’ha demanat més coixins per casa, i que també s’ha adjudicat un estoig que vaig fer per a la Primera Neboda: se’m va acudir dir que m’havia equivocat per no seguir el tutorial en què m’inspirava («Boxed pouch tutorial»), i se’l va quedar.

2040812_estoig_manel_03

L’estoig del Manel

El segon no se’l va quedar i el vaig poder regalar a la Primera Neboda el dia del seu aniversari:

2040812_estoig_ana

L’estoig de la Primera Neboda

I mentrestant, el Marit em demanava una funda per al seu nou portàtil (com si em llegís el pensament, perquè ja havia seleccionat teles i patró per fer-li). I la setmana passada vaig dedicar una tarda a tallar i cosir, a descosir i tornar a fer, aquesta funda per al portàtil, segons aquest tutorial trobat a Sew mama sew:

2040816_funda_portatil_manel_03

La funda per al portàtil

La tela exterior és de Nunoya, de la línia Echino, i la interior és una loneta de Costuretas.

I això no s’ha acabat… em temo.

Benvinguda, Daniela!

In which the author shows to his readers the present he knit for his piano teacher’s first baby.

Una benvinguda tardana per una nena ben puntual, que va néixer a finals de l’abril passat. No vaig poder portar el regal als seus pares de seguida perquè la mare va haver de quedar-se ingressada més temps de l’esperat, però finalment, el 8 de juliol, vaig poder quedar amb la mare (i la menuda).

La Tanit i jo fa anys que ens coneixem, però no tant com per conèixer les nostres vides al detall, i això va provocar una petita anècdota: un cop desembolicat el regal i després d’haver mirat per sobre les etiquetes on li havia escrit com rentar les peces… em va preguntar on ho havia comprat, perquè aquella mena de roba li agradava molt. Quan li vaig dir que ho havia fet jo, es va quedar de pasta de boniato!

I en què consistia el regal? Em vaig decantar per una manteta i una jaqueta, tot en fibres que pogués aprofitar a l’estiu.

La manta és una versió de només 8 colors de la Bear’s Rainbow blanket de Purl Soho, que vaig fer amb cotó Regata de la casa Rosários 4 i Safran de Drops. Dos detalls desllueixen una mica la peça: la unió dels quadrats no va quedar-me prou bé i un dels colors va destenyir al rentar-la i va tacar el cotó blanc.

Bear's almost rainbow blanket

(feu clic a la imatge per veure més detalls del projecte)

La jaqueta és el Puerperium cardigan de Kelly Brooker, teixit amb dos colors de lli de Rowan (Creative linen) i uns botons a joc de El Corte Inglés. Tot i ser una mica més gran del que necessitaria un nadó, quan li vaig donar ja li anava un pèl justeta, però encara l’ha pogut aprofitar.

Puerperium cardigan

(feu clic a la imatge per veure més detalls del projecte)

El cor fràgil de l’Eli

In which the author shows to his readers one of the last shawls he knitted: a bridal Fragile heart (a pattern by Boo-knits) made with almost 500 m of silk (Greta and the fibers SAC-750) and 567 beads.

«Nen, no podries fer-me un xal per tal i per qual?». Mares. La meva no fa mitja i em va demanar si li podia fer uns xals per unes conegudes; un ja el vau veure per aquí: el segon Henslowe, que vaig fer per la Doli. El segon era una mica més complicat: un xal per una núvia, per al dia del seu casament.

Quan em van dir que havia de ser per al casament, de seguida vaig tenir clar que el millor disseny que podia triar era alguns de la Boo-knits, que fa patrons on la major part és calada i estan pensats per posar-hi granadura. Després de mirar i remirar els patrons disponibles a Ravelry, vaig decidir teixir el Fragile heart amb prop de 500 m de seda sense tenyir (una SAC-750 de Greta and the Fibers) i 567 granets transparents de Miyuki per donar-li una mica de lluentor.

Malauradament, el dia del casament feia tanta calor que la núvia no es va atrevir a posar-se ni un xal de seda, tot i que el va fer sortir a les fotografies prèvies al casament. Sé que li va agradar i encara que només se’l posés un moment, ha valgut la pena fer-lo.

Aquí el teniu:

(feu clic per accedir a més fotos i detalls)

(feu clic a la imatge per accedir a més fotos i detalls)

La seda de Greta and the fibers la podeu comprar si seguiu l’enllaç següent: SAC-750 de Greta and the fibers.

Una d’espardenyes

In which the author shows to his readers the espadrilles he made after attending Natalio Martín‘s workshop at Costuretas Social Club.

L’any passat vam passar uns dies de vacances a l’Alt Empordà, a tocar del pantà de Boadella. Un dels dies vam fer una petita visita a França, al Vallespir, que inclogué Sant Llorenç de Cerdans, les gorges de la Fou i Arles de Tec. Sant Llorenç és conegut per la fàbrica tèxtil Les tissues du soleil i per la fàbrica d’espardenyes Création catalane: sí, les espardenyes sense vetes de tota la vida, que allà anomenen «espadrilles catalanes». D’espardenyes, no en vam comprar; però sí un metre de tela que volia regalar a una amiga.

Encara la tinc. Després d’haver-la comprat ja no em semblava un regal adient i vaig destinar-la a uns coixins per a la terrassa… que tampoc no vaig fer. I llavors vaig descobrir en Natalio Martín, de Baby Shoes BCN, artesà sabater, per una entrevista que li van fer a The Crafty Days. I en Natalio fa cursos: de sandàlies per a criatures, de sandàlies amb cunya, de mocasins… i d’espardenyes.

Us ho veieu venir, oi? Tela d’espardenyes, cursos d’espardenyes, l’estiu que ja arriba… Doncs sí: el passat dissabte 31 de maig, em vaig passar la tarda a Costuretas Social Club aprenent amb set persones més a fer espardenyes. De fet, el parell del curs no el vaig fer amb la tela que tenia a casa, sinó amb la que ens va proporcionar el Natalio: són les de la foto següent.

Primeres espardenyes

Primeres espardenyes

Després… bé, després de la foguerada inicial només vaig tenir un tarda de compra gairebé compulsiva de materials, que van quedar convenientment desordenats per prestatges i calaixos de l’armari de l’estudi a l’espera del moment adient per posar-me a comprovar si el curs havia servit d’alguna cosa. Però entre acabar un xal, coordinar un KAL, avui que plou, demà que farà calor i ahir que mira-no-em-ve-de-gust, semblava que no en tornaria a fer.

Fins divendres passat. Divendres vaig dir-me «D’aquesta setmana no passa» i m’hi vaig posar. No és el mateix, és clar, fer res a casa que en un local amb unes hores marcades, i no les vaig enllestir en una tarda, com hauria volgut: les vaig acabar dissabte. Amb una tela de texà amb estampat de camuflatge comprada a Ribes i Casals i cosides amb espart, i amb una petita modificació: un sobrefilat de la vora de la tela perquè no s’esfilagarsi tant. El resultat, el podeu veure a continuació:

Segon parell d'espardenyes

Segon parell d’espardenyes

Per sort, els dies que havien passat no havien esborrat els detalls de la confecció que no teníem apuntats a les instruccions, i vaig aprofitar per fer unes quantes fotografies per fer-me un tutorial gràfic per la propera vegada que m’hi posi (que no trigarà gaire a arribar, ara que he vist que me’n puc sortir tot sol).