Y nosotros allí aguantando como los monos en el zoo

Santiago from La Maison Bisoux asked me to tell him about my experience as a male knitter. With my answer and other male knitters’ answers, he’s written a post about men who knit and crochet. You can read it here, if you please (text in Spanish).

Sí, a vegades dic coses així. I, a sobre, les dic públicament. I per escrit, per si no n’hi hagués prou, perquè la vergonya m’acompanyi ad aeternum. La frase forma part d’una petita entrevista que em va enviar en Santiago, de La Maison Bisoux, que estava preparant un apunt sobre homes que teixeixen. Evidentment, no sóc l’únic, ni el que diu les coses més interessants, però allà m’hi teniu, dient-hi la meva. Si us interessa saber què pensem sobre la qüestió, no deixeu de visitar el blog de La Maison Bisoux i llegir l’apunt: «Diario de un tejedor 20: ser un hombre que teje».

Moderne log cabin blanket, de Kay Gardiner i Ann Shayne

It all began with a love at first sight moment, when I saw that skein of Malabrigo worsted in a luxurious colorway, Loro barranquero, on a shelf at All you knit is love. But once I used it, I was deceived: I chose the wrong pattern for that yarn and decided that I didn’t like the colour. Until I knitted a scarf with it and found that the colour was gorgeous. And then, this blanket, the biggest project I’ve ever knitted: the Moderne log cabin blanket by Kay Gardiner and Anne Shayne.

Temps era temps que sortint d’una classe per aprendre a teixir a All you knit is love em vaig deixar endur per la temptació i vaig comprar una troca de Malabrigo worsted d’uns colors espectaculars: l’anomenat Loro barranquero. Els déus de les agulles van decidir posar-me a prova aquell dia i castigar la meva luxúria llanera fent que no trobés cap projecte en què aquella llana m’agradés un cop teixida.

malabrigo_variegated_01

Malabrigo merino worsted Loro barranquero

Finalment, vaig trobar-ne amb què donar-li sortida, la primera bufanda de la iaia. I llavors vaig començar a reconciliar-m’hi. Havia après la lliçó i els déus llaners començaven a perdonar-me.

Encara me’n quedava, però, i molta, de llana. I n’havia de fer alguna cosa. «I si li faig una manta a la iaia?», vaig pensar (però a la iaia de debò, ara). I em vaig capbussar a la base de dades de Ravelry per trobar-hi un patró que fes patxoca i en què la llana hi pogués lluir. El patró que vaig triar va ser la Moderne log cabin blanket, de Kay Gardiner i Ann Shayne, un disseny força senzill de rectangles de punt tonto de colors diversos que es van afegint en un lateral del rectangle anterior —excepte els dos darrers blocs, que s’afegeixen al començament de la manta.

Val a dir que el punt tonto és avorridíssim i gasta moltíssima llana, així que em vaig trobar dues o tres vegades que em faltava algun dels colors. A més, a mesura que la manta creixia les passades es feien més i més llargues, i va arribar un punt en què ho anava deixant, feia una passadeta de tant en tant, i allò ni creixia ni sembla que s’hagués d’acabar mai.

Però enguany vaig decidir que entre projecte nou i projecte nou havia d’acabar-ne, fos com fos, algun dels començats els anys anteriors. Vaig 10 a 2: dos d’antics acabats per deu de nous començats (i acabats, això sí), de manera que no puc dir que hagi respectat gaire el propòsit d’any nou, però un dels acabats és la manta. Un manta que fa molt de temps que ja no és per la iaia, perquè a casa quan la van veure van decidir que es quedaria a viure amb nosaltres.

Aquí la teniu, 3.320 metres de llana després i un any i escaig després. Amb aprovació felina i tot.

201403-05_manta_malabrigo_02

(feu clic a la imatge per veure els detalls del projecte)

201403-05_manta_malabrigo_04

(feu clic a la imatge per veure els detalls del projecte)

Projecte M: la meva aportació

O, les promeses trencades.

Quan vaig tornar a agafar el ganxet i vaig em vaig adonar que, probablement, no tornaria a deixar-lo, vaig fer-me la promesa que mai, mai no teixiria «coses de iaies», com ara tapets. Què voleu que us digui, no tinc excusa ni justificació: a la vida ens carreguen un bagulet de prejudicis que, passats els anys, quan ens en volem desfer, se’ns arrapen i no volen abandonar-nos.

Coses de iaies, com els tapets. Un tapet no és altra cosa que una peça calada, com molts dels xals que he fet. L’única diferència és la utilitat: l’un és una peça de vestir, l’altre una peça de decoració.

Per aquests camins inescrutables d’Internet, vaig ensopegar un dia amb la sonietaSun de les cosetes petites, que si es caracteritza per algun tret és per la seva afició a teixir tapets. Afició? Vici, millor, o encara: addicció. De totes mides i colors. I va i ens munta, amb molt d’encert, el Projecte M. I ens demana que hi participem. I a can Correcamins, que mai no troba una excusa que l’impedeixi de posar-se a teixir, anem i ens hi apuntem.

A fer tapets. Per una vieja’l visillo i en homenatge a una altra vieja’l visillo. Si no volies brou, dues tasses. I m’ho he passat bé. Tan bé que crec que no serà la darrera vegada que en faci.

O set, per mor de la precisió. Set tapets teixits en els colors indicats, taronja i blau, en cotó del número 5 i ganxet d’1,75 mm que encara em meravello d’haver estat capaç de manejar amb les manasses que tinc. Quatre patrons diferents, un d’ells disseny de la sonietaSun (el Solete doily), que se n’aniran cap a Sabadell a formar part del mural que serà l’acte principal de les activitats de conscienciació per a la lluita contra la leucèmia i de recaptació de fons per a la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia el proper diumenge, 23 de març.

2014_projecte-M_tapets(d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Auriga; Peony doily; Crochet doily; i Solete doily)

La meva aportació no es limita als tapets, però. També he fet cinc agulles de pit en forma de rosa, taronges evidentment, perquè les venguin o les rifin.

2014_projecte-M_roses_01

(feu clic a la imatge per veure els detalls del projecte)

I no he estat l’únic, evidentment. Moltes teixidores d’arreu de Catalunya i de fora se n’han fet ressò i han enviat els seus tapets i altres peces. La llista la trobareu al blog de la sonietaSun.

La bufanda de la iaia, 2014

In which the author shows to his readers the scarf he knitted to donate to the non-profit organization Friends of the Elderly to help them raise funds for their projects.

Quan l’any passat vaig trobar la informació sobre el projecte La bufanda de la iaia, no vaig trigar gaire temps a decidir que hi participaria —amb el resultat que ja vaig ensenyar aquí mateix. L’any passat van tornar a convocar tothom que hi volgués participar, en una segona edició que va acabar l’1 de març. I també m’hi vaig apuntar.

Per a qui no conegui la iniciativa i li faci mandra visitar els enllaços, en faig un resum: el projecte consistia, en la primera edició, a teixir 1.500 bufandes que després es posarien a la venda. Els diners recaptats, Amics de la Gent Gran els utilitzaria en alguna de les seves activitats de suport a la gent gran en dificultats. Enguany no hi havia fita a assolir, però l’objectiu era el mateix.

El repte, doncs, està en aconseguir teixir una bufanda (o dues, o tres o les que es vulgui) prou atractives com per ser venudes. Les especificacions són clares: 25 cm d’ample i 150 cm de llarg… cosa que, per a mi, es una bufanda curta —m’agraden amples i llargues, les bufandes, que et puguis embolicar bé el coll amb elles. La llana, qualsevol que tingués a casa que complís els requisits (llana o llana amb acrílic) i el patró… el patró. El problema. Quin patró? Un d’inventat? Algun de la immensa base de dades de Ravelry?

Vaig començar per aquí. Hi havia moltíssimes bufandes que podia teixir. Fins i tot podria haver optat, com l’any passat, per algun punt que trobés en algun llibre de punts. Però havia de tenir en compte un petit detall: si sabia la llana que hi utilitzaria, em seria més fàcil trobar el patró.

Tot i que no fa gaire anys que teixeixo, he acumulat una considerable quantitat de llana, sigui comprada o regalada —això em porta a pensar que si no en gasto més que no en compri, algun dia no tindré ni prou patrons ni prou temps per acabar-me-la… Tenia unes troques d’SMC Select Extra Soft Merino Fino que m’havia donar l’MJ per al projecte Ciència i punt, i vaig pensar que podria combinar els tres colors. Aquesta tria va reduir força l’abast de la cerca i em vaig decidir improvisar un patró de ratlles dels tres colors que creixien seguint la successió de Fibonacci.

Sí. Jo. De lletres. Teixint «matemàticament». En fi.

La idea era gastar tota la llana, però per darrera secció no me’n quedava prou i vaig aturar-me abans. De tota manera, la bufanda va acabar fent uns 2 metres… i una mica més i no surt de casa. Però l’havia feta amb una finalitat i no volia desdir-me, així que la setmana passada, fora de termini, la vaig portar a la seu a Barcelona d’Amics de la Gent Gran. Aquest va ser el resultat:

201402-03_bufanda-fibonacci_01

(feu clic a la imatge per veure els detalls del projecte)

Espero que la puguin vendre. M’agradaria poder dir «com la de l’any passat», però no sé quin va ser el resultat de la primera edició…

Segon Henslowe

In which the author shows to his readers one of his last finished projects: a second Henslowe, made with Tosh merino light Saffron, to be given by the author’s mother as a present to a friend of hers.

Un dels problemes d’aquest hobby és que, per molt que t’esforcis, sempre acabes comprant més llana que la que necessites per un projecte determinat. Sempre vols estar segur que tindràs prou llana i que serà de la mateixa tintada, no et passi com en alguna ocasió que dues troques de tintades diferents fan que el projecte no acabi de ser del tot rodó. Si, a més, la llana la compres per Internet i d’una marca les tintades de la qual són força irregulars, prefereixes no arriscar-te. El resultat: que et sobra llana. Si tens sort, te’n sobrarà prou quantitat per un nou projecte; si no, te’n sobrarà massa poca per a un projecte sencer i massa per llençar-la a les escombraries.

L’any passat vaig comprar quatre troques de dos colors de Tosh Merino Light per teixir el regal de l’intercanvi de Nadal de Teixicòmanes, dues de color Saffron i dues de color Alabaster. Al final, no en vaig gastar ni una de cada color, i les vaig guardar amb la resta de la llana. Tot i que en vaig utilitzar una mica per teixir l’Olan, encara me’n va quedar força. El color em té enamorat i volia utilitzar-lo en algun patró que el fes destacar. Quin podia ser?

La meva mare em va demanar fa temps (sabeu aquella manera que tenen les mares de demanar-te el que sigui sense deixar-te opció a dir-los que no?) que li teixís un xal per una amiga i mentre pensava què fer-li, amb quina llana i de quin color, em vaig recordar dels sobrants de Saffron. Tenia la llana, nomeś faltava el patró: en necessitava un que pogués teixir amb una llana com la Tosh merino light, i vaig trobar que el Henslowe, que ja havia teixit abans, el podia fer amb aquesta llana.

No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig anar per feina. En quatre dies el tenia fet (bona part aprofitant una petita estada a casa per malaltia) i només vaig trigar una mica a bloquejar-lo perquè va fer mal temps durant uns quants caps de setmana.

Aquest és el resultat, i la veritat és que n’estic content. Espero que a la destinatària li agradi i se’l posi ben sovint.

201402-02_henslowe_01

(feu clic a la imatge per veure els detalls del projecte i més fotografies)